Una vegada la vida em va ensenyar que tot allò que es fa per un altre desinteressadament torna d’alguna forma a tu. Una vegada, la vida em va ensenyar que tot el que surt del cor arriba al cor. I així, ho conta aquesta història…

Uns cinc anys enrere una noia que feia molt poc que s’havia separat de la seva parella amb qui tenia un fill petit, on de ben segur que els sentiments encara estaven a flor de pell, però que l’únic objectiu que tenia en aquell moment era que el seu fill sofrís el menys possible davant la nova situació, va recórrer uns quants kilòmetres perquè el petit veiés al seu pare en el debut de curses de muntanya. 

Durant el llarg trajecte, sola amb el seu fill, els pensaments de donar la volta varen ser mils, però hi havia alguna cosa que l’estirava a continuar el camí. I allí es va presentar, prop de l’arribada a meta, esperant que el seu fill pogués veure al seu pare però també que aquest sentís que el seu fill estava allí donant-li suport en un dia tan important. Ho va fer desinteressadament, sense cap benefici propi. El benestar del seu fill era la seva única prioritat. I potser també ho va fer per la seva ex parella, potser el trencament entre les dues parts sols era físic, encara no s’havia trencat el fil que els unia.

Allí, mentre estaven esperant que creués la meta, la noia va trobar una persona que la va animar a fer caminades i sortides per la muntanya, i ella, tenint en compte la nova situació a la qual s’enfrontava, viure sense parella després de tant de temps junts, li va semblar una bona idea. Va tardar temps, però un dia es va decidir i va començar a caminar. Sense adonar-se’n alguns cops inclús les seves cames corrien. Finalment va arribar el dia en què es va col·locar un dorsal per fer una cursa. Als tres anys d’aquella trobada en va fer una diem que una mica més important. I a l’arribar a la meta, a l’igual que ella havia actuat desinteressadament aquell dia, i per sorpresa, l’esperava el seu fill, acompanyat llavors del seu pare. Els papers havien canviat… la recompensa d’haver donat el millor de si per una altra persona havia arribat. I en aquell moment, tan important, va pensar, que la vida sempre et torna allò que surt del cor. ????